EX EX Excepcional, Castillo Perelada.

A la guia Michelin trobem la definició d’establiment amb  3 estrelles * * * com a: cuina de nivell excepcional, aquesta taula justifica el viatge: Establiment on sempre es menja bé, i a vegades, meravellosament.
I  això ens va passar l’altre dia amb els vins de Castillo Perelada, i a més a més, compartint-los amb gent que també van creure que el que van viure, va ser excepcional. Un d’aquells dies que ha valgut la pena, fer un forat a l’agenda, agafar el cotxe i fer el desplaçament necessari per seure en una taula i gaudir de l’espectacle sensorial. El tast va ser dels vins ex ex blancs de Castillo Perelada, al restaurant vinyaroel de Barcelona.
A l’escenari, un enòleg, l’enòleg que més admiro de Catalunya, en Delfí Sanaüja, director tècnic de Castillo Perelada.
 
El 1989, Castillo de Perelada va plantar una hectàrea de vinya experimental amb  32 varietats diferents, per veure com s’adaptaven al clima de l’Empordà. Cada varietat es va plantar amb tres peus diferents, per veure l’adaptació del peu a la varietat. 
La vinya està situada sobre un terreny sorrenc, amb una capa d’argila a 40 cm de profunditat, i a la superfície és de grava, de pedra de riu. És un terreny molt bo per fer vins blancs, perquè conserva molt bé les acideses.
Es va vinificar durant 5 o 6 anys.  D’unes 70 proves, se’n van seleccionar unes 30 que es guarden al celler.
Finalment, aquesta vinya va ser tallada i reempeltada amb les varietats de Chardonnay i Garnatxa blanca.  Actualment, d’aquesta vinya en surt el vi de Finca la Garriga.
D’aquestes varietats, en vam tastar 7 vins:
 
 

 

parellada+93+2013 10 23+21
Parellada 1993
Un vi amb un color groc lleugerament daurat, però d’una enteresa que mai faria pensar que té vint anys. En nas trobem mels silvestres, cítrics, amb algun toc lleugerament anisat. En boca suau, amb una frescor present encara, que ha aguantat totalment el pas del temps; un vi viu, d’aroma net i de molt bona acidesa encara.
Delfí Sanaüja comenta que la parellada és una varietat que li costa fer grau, aquesta té 11.5%. Amb una acidesa de 7.5 gr/l AT. És una varietat molt femenina, fresca, fina, però que li manca una mica de consistència, de cos, de pas de boca, i que té una acidesa punxant. És una varietat neutra. Destacar que l’ampolla tastada té 20 anys no té reducció, ni oxidació, ni enranciment; està viu en boca i és net.
 
Garnatxa blanca 1994 en roure alier.
Trobem aquí un color més evolucionat, un groc daurat cansat, amb reflexos d’aram. Amb un nas molt agradable i complexa: codonyat, orellanes, fruits en almívar, fruita dessecada dolça, flor de taronger. En boca trobem un vi més oxidat, sec, amb un alcohol present, glicerol, en la que veiem la impremta del temps. Recorda en nas, un vi de licor, com les garnatxes dolces de l’Empordà, glicerol i densitat en boca. 
En Delfí ens comenta que d’aquest vi en van tres vinificacions diferents:
Fermentació en dipòsit d’inoxidable i envellit en inoxidable.
Fermentació en dipòsit d’inoxidable i envellit en bota de roure francès.
Fermentació en bota de roure francès i també envellit en bota francesa.
El resultat final va ser que els vins que no havien vist la fusta, havien aguantat millor el pas del temps.
I això també els hi ha passat amb quatre varietats diferents, contradient el que s’ha dit sempre, que l’aportació de fusta millorar la capacitat d’envelliment del vi. En el seu cas, les varietats Chardonnay, Garnatxa blanca, Riesling i Pinot Blanc, els vins que havien passat per fusta estaven més oxidats, més maderitzats, més decaiguts, i els que no havien vist fusta estaven més frescos, més nets i més expressius.
La Garnatxa blanca és una varietat oxidativa, que perd aromes i que no té una capacitat d’envelliment gaire gran, però en aquest cas, té vint anys!!.
 
vermentino+1995
Vermentino 1995 lies (Malvasia)
De color groc lleugerament daurat, de bonic color. En nas, llumí, fòsfor, pedra foguera, certa oxidació i fruita passada. A mesura que passa el temps, el vi es va obrint i apareixen hidrocarburs, algun toc herbaci i vegetal.
En boca encara mostra una bona acidesa i enteresa. Segons la resta de tastadors, és el vi que més ha agradat. Cal dir que de cada mostra s’han obert dues ampolles, i l’evolució pot ser diferent.
Segons Delfí,  és una varietat que s’hauria potenciat en zones càlides, ja que té coses a dir. És la varietat típica de Sardenya (Itàlia), sembla que és la mateixa varietat que la nostra malvasia.
 
roussanne+1995
Roussanne 1995 lies
De color groc lleugerament daurat, bonic color. Amb un nas molt discret d’entrada, notes de coco, yuta, flors seques, pell de cítric pansit.
En boca trobem hidrocarburs, amb un toc de greix. Interessant. Amb el temps es va obrint i ofereix més matisos, de fruita madura, codonyat, orellot, madur.
Delfí explica que la feina de treballar un vi amb mares  (battonage), es per a dotar al vi de proteïnes, manoproteïnes, polisacàrids i pèptids, localitzades a les parets cel·lulars dels llevats que han mort un cop acabada la fermentació, i aconseguim així, vins amb més cos, densitat i rodonesa.
Segons ell, és el vi més equilibrat del tast, discret i elegant que de mica en mica es va mostrant.  
 
gewurztraminer+1995
Gewürztraminer 1995
De color groc lleugerament daurat, bonic color. Entrada en nas de caramel de cola (xupa xup Kojak), pell de cítrics, litxis, pètals de rosa pansits, amb un nas viu i encara fresc. Realment sorprenent.
En boca recorda un alsacià vell, expressiu encara en boca, amb una frescor molt bona encara. És la demostració que un Gewürztraminer també es pot fer en zona càlida, contràriament al que se’ns havia dit fins ara.
 
 
 
chardonnay+1993
Chardonnay 1993 Magnum
És el vi del tast amb un color més evolucionat, amb un groc molt daurat, reflexos coure. En nas sembla un vi maderitzat, de fusta vella, amb tocs de Jérez. En boca trobem glicerol, untuositat, però oxidació, i un vi que no ha aguantat com ens faria pressuposar, al tractar-se d’una varietat noble, el Chardonnay, que sempre se li ha pressuposat una gran capacitat d’envellir, i en format de magnun, que sempre s’ha dit que és el millor format per conservar un vi. En aquest cas, no ha estat així.
 
 
cabernet+franc+1995
Cabernet Franc Rosat  1995
Vi rosat de color tel de ceba, reflexos rogencs, net i brillant. En nas trobem flor blanca, cítrics (aranja), mandarina, confitures.
Una boca amb una volàtil present (pegamento imedio), però que s’integra i desapareix al cap d’una estona.
Un rosat que encara té la capacitat de commoure, amb frescor, i elegància, d’intensitat baixa, però complexa. Molt curiós i nas addictiu. 
Impressionant també.
 
 
Delfí Sanaüja, ens apunta que aquests vins van ser fruit de veremes més primerenques, on no s’anaven a buscar tant les maduracions, on es buscaven acideses més altes, vinyes amb més producció, més acidesa i menys grau, quan actualment la tendència és la contrària, buscant menys producció, més maduració i més grau.
També s’ha de tenir en compte que els vins tastats han estat vint anys al celler de Castillo Perelada, sense moure’s i ben conservats.
 
Un tast per a posar en dubte allò que sempre ens han dit, que hi ha varietats que han d’estar a més alçada per a fer coses dignes, o varietats que la gent diu que no tenen capacitat d’envelliment, o que com a monovarietals no se’n poden fer res, o que les varietats blanques no aguanten anys, etc.
Un tast amb preguntes obertes, amb incerteses, amb dubtes, amb expectatives i amb sorpreses, però si amb una certesa clara, que el que vam tastar allà, mai més no es podrà tastar enlloc, perquè d’aquelles ampolles, d’alguna ja no en queda cap més. Un tast excepcional i irrepetible.
I jo, jo hi era.

Si voleu fer un tast de vins excepcional, aquí us ho podem arreglar.

   
 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content