La nit i el vi

Hem superat la setmana del saló d’alimentària, molts cellers, moltes presentacions, molts actes paral·lels (la música i el vi, 12 vins 12 autors, la comida de las fieras, bubbles nigth, etc), moltes activitats i poques hores per a poder arribar a tot arreu.
Va ser en una d’aquestes festes on vaig poder comprovar, altra vegada, com de lluny estem encara, de poder normalitzar el consum de vi en un local de nit, tal com és perfectament habitual -per posar un exemple- demanar una copa de vi en una discoteca de Londres.
La festa a la qual em refereixo començava a les 23h00, però no van deixar entrar fins a les 23h20…
A dins, a totes les barres hi havia els vins del celler organitzador que havia contractat la sala, i que es podrien tastar al llarg de la nit.
Tot el local feia una pudor d’ambientador i detergent neteja-terres considerable, però, diríem que això era detall minúscul.
Ens dirigim a una barra i demanem, per començar, una copa de cava: ens diuen que el cava encara no està fred i que ens haurem d’esperar una estona. A l’altre barra, la resposta, és la mateixa.
A VEURE: aquí hi ha un celler, que ha pagat una pasta llarga, per llogar el vostre local, que podia haver anat a un altre local, però ha escollit el vostre, i vosaltres no sou ni capaços de tenir el detall de posar el fred el producte del vostre client?? Això va fer que els convidats a la festa haguessin d’esperar tres quarts d’hora a què es refredessin les ampolles.
Molt poc professional.
Bé, com que no teníem el cava fred, vàrem demanar una copa de vi, ja que també hi havia una barra de vins a disposició dels convidats.
Les noies de la barra, molt mones elles, molt fashion elles, no sabien obrir una ampolla de vi, i vàrem haver nosaltres, d’encetar l’ampolla i d’ensenyar-les-hi com s’havia de fer.
De la meva promoció de sumilleria, una companya, la Meritxell Falgueras, diu que no hi ha res més sexy per un home, que una dona entengui de vins. No sé si això és així, però el que sí que sé jo, és que aquella noia, per més mona que fos en aquell context, en veure que no sabia ni com agafar una ampolla, trobava jo més sexy la bombeta del sostre que a ella.
Em va semblar molt poc professional l’actitud del local: no es van preocupar ni de refredar el cava del seu client, ni de formar al seu personal perquè estigués a l’altura de l’esdeveniment (una formació de 15 minuts era suficient, explicant com s’obre una ampolla, com s’agafa la copa, i com se serveix el vi ).
Molt poc professional. Però, tristament és aquesta la realitat i el que podem trobar al nostre país, a excepció de quatre llocs mal comptats. I també és aquesta la imatge que donem, tant a nosaltres mateixos com als visitants estrangers que ens visiten, que un producte que forma part del nostre patrimoni cultural, de la nostra història, com és el vi o el cava, se li doni menys valor que a una cola o un refresc carbonatat mesclat amb un destil·lat blanc barato.
 
 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content