Visita a Castell d’Encús, Raül Bobet i Didier Dagueneau

castell+d'encus+031r
Feia anys que tenia aquesta visita pendent, i finalment, aquest dissabte vaig poder visitar el celler, juntament amb una vintena de persones, a través del club amics d’Encús. En aquesta activitat, es tastaven vins de Didier Dagueneau, i vins de castell d’Encús, amb la varietat Sauvignon Blanc com a protagonista.
El celler de Castell d’Encús té plantades les varietats Pinot Noir, Sauvignon Blanc, Semillon, Riesling, Albariño, Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Petit Verdot, Merlot, Syrah.
La vinya està situada a Talarn (Pallars Jussà) entre 850 i 1000 metres d’altitud, en un entorn totalment aïllat de qualsevol altre celler, per tant, sense cap contaminació pel que fa a llevats.  
La viticultura en alçada fa que les collites siguin molt heterogènies, anyades espectaculars, anyades dolentes, i anyades pitjor que dolentes. La producció del celler no supera les 6000 ampolles.
Les vinyes estan totes amb una malla de protecció contra les pedregades.
En la nostra visita, ens centrem en la varietat Sauvignon Blanc. Ens comenta l’enòleg, en Raúl Bobet, que el Sauvignon Blanc és una varietat que es pot manipular molt, perquè és molt rica en aminoàcids i proteïnes, l’aliment que més agraden als llevats, al contrari per exemple que les varietats terpèniques, o als Chardonnays, que tenen menys marge d’actuació.      
En un vi de Sauvignon Blanc és on més compte la mà de l’enòleg, ja que és molt mal·leable.
2737110 orig
Els inicis de les fermentacions, s’inicien en cubs de pedra. La pedra té molta superfície de contacte (són d’arenisca, silicats), i s’han de netejar molt bé amb aigua. El cub té una mica de solubilitat, no és neutre. Hi ha líquens, i hi ha part de cessió al vi.
Aquí no hi ha contaminació de llevats seleccionats, sinó que són els mateixos llevats naturals de la zona, i més en una zona aïllada com aquesta, els que fermenten els vins. Això no ho converteix en una millor manera de fer el vi, però sí en una forma més diferenciada de fer-lo.
L’inici de fermentació arrenca amb uns 150 tipus de llevats naturals diferents, dels quals més de la meitat moren a l’arribar als 2 graus d’alcohol, a 5 graus en queden molts menys, i al final en queden un parell o un que acaben la FAL.
El cub, al ser obert, el barret es pot controlar molt bé, ja que té poca fondària i ofereix una ràtio 1 a 1, per a poder controlar amb comoditat el barret. Com que a la nit les temperatures baixen molt, han creat unes tapes de porexpan per mantenir la temperatura i uns plàstics per evitar caiguda d’insectes o fulles.
La resta de la fermentació s’acaba a dins el celler, amb tines d’acer inoxidable i botes de fusta. Els vins tastats varen ser:   
 
castell+d'encus+095

 

Taleia 2013 (90% Sauvignon Blanc, 10% semillon)
Un vi amb una gran acidesa (pH 2,95), que segons explica En Raúl Bobet, és un vi que aguantarà més de vint anys. És un vi molt fresc, net, directe,  amb no gaire expressió en aquest moment. 
 
Taleia 2010 (90% Sauvignon Blanc, 10% semillon)
Vi que ja mostra més complexitat, floral, records minerals, suaus indicis d’hidrocarburs, més amable en boca, amb una gran frescor.
 
Taleia 2009 (90% Sauvignon Blanc, 10% semillon)
Aquí ja trobem un vi més madur, d’una major complexitat, i provinent d’una anyada molt càlida. Records de fruites dolces, i dessecades (cítrics, albercoc, orellanes) amb connotacions d’algun vi alsacià, i de bona acidesa. Molt agradable en nas.
 
La segona part del tast eren els vins d’en Didier Dagueneau. Va ser un peculiar personatge que va aconseguir fer els millors vins de la seva zona. Nascut al Loira, va heretar vinyes de la seva mare i el 1982, va començar a elaborar sense cap formació tècnica, fixant-se no pas en el que es feia a la seva zona, sinó en els grans vins de Borgonya. El celler compta amb 11,5 hectàrees de Sauvignon Blanc, al vall de Loira, a la zona de Pouilly-Fumé, amb una producció d’unes  50.000 ampolles.
Quan els elaboradors de la seva zona, sols miraven el contingut en sucre/alcohol potencial per determinar l’inici de la verema, ell va ser el pioner a mirar la maduresa fenòlica del raïm.
No era ecològic ni biodinàmic, tot i que va provar la biodinàmica i els nivells baixos de SO2, però es va adonar ràpidament que era un gran error. Treballava amb llevats seleccionats per assegurar-se el final de fermentació.
Tot o gairebé tot el seu vi passa per fusta. Usava ‘demi-muids’ i unes botes especials allargades que anomenava ‘havans’ de 300 litres que van ser desenvolupades per a ell, i botes de 600 litres, configurades per afavorir l’exposició dels vins a les mares. Els seus vins no fan malolàctica i es filtren lleugerament.
El seu vi més famós, Silex, prové majoritàriament d’una vinya d’orientació nord, de sòl argilós amb un alt contingut de pissarra i pedra foguera (sílex). És un vi més treballat, amb més ‘ bâtonnage ‘, amb més fusta, la qual cosa el fa més immediat, però menys longeu.
El Pur-Sang prové de 3.2 hectàrees d’una vinya anomenada. La Folie a 5 km del celler a St Laurent L’Abbaye. És un vi menys complexa inicialment, però amb un potencial de guarda molt més llarg.
El Mont Damné. El seu primer vi que no era Pouilly-Fumé, provinent d’una parcel·la de 0,6 hectàrees del Mont Damné, la vinya més famosa de Sancerre, de sòl calcari, en un empinat vessant. Produït des de 2005, encara que inicialment només eren 1.000 ampolles per amics, es va comercialitzar a partir de 2007.
També produeix un vi dolç, els Jardins de Babylone, a Jurançon, provinent d’una vinya de  3 Ha de Petit Manseng.
Didier Dagueneau, va morir el setembre del 2008, d’un accident amb ultralleuger. Ara, el seu fill dirigeix el celler.
 
Vins tastats
Mont Damné 2007, Vallée de la Loire, Sancerre, France.
Vi amb records clars de llumí, fòsfor, guix, notes de flors seques, ginesta pansida, i a mesura que es va obrint, van apareixent aromes, i aromes.    
Té una boca fresca, molt untuosa, llaminera, molt greix en boca, magnífic volum i llargària.
 
Silex 2007, Vallée de la Loire, Pouilly-Fumé, France.
Es serveixen dues ampolles, i l’una ha sortit molt evolucionada, ampolla per a descartar.
La segona ampolla es mostra molt més fresca, amb clars records de mina de llapis, grafit, tocs làctics, flor blanca. Boca seca, acidesa correcta, llarg. He tastat altres Silex de millor record.  
 
Pur-sang 1994, Vallée de la Loire, Pouilly-Fumé, France.
Nas molt intens, complexa, minerals, toc de ferro rovellat, d’una acidesa alta, encara amb molta vida al davant. Un vi amb vint anys a la seva esquena, d’una enteresa impressionant, que demostra el seu alt potencial de guarda.
 
Jardins de Babylone, en Jurançon, France.
Acabem amb un vi dolç, d’acidesa correcte, gens empallegós, amb records de botrytis, melós i d’una agradable lleugeresa en boca.
Fantàstic tast, en un entorn únic. Tel·lúric.

Si voleu aprendre’n més, aquí us ho podem arreglar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content