Joc de cartes, El millor restaurant amb història al Montserratí. La Nadia.

Joc de cartes TV3 Xavier Bassa i Valls
1200 1640107715nadi jocdecartes
Hola aficionats!
Doncs ja hi tornem a ser. En aquest capítol, el programa joc de cartes busca el millor restaurant amb història al Montserratí, que es veu que és una comarca. Entre els concursants hi havia un farlopero, un pusil·lànime, una malànima i una bona noia. Anem per feina:
Can llates
El primer vi que ens presenta la cambrera és un vi fet de xarel·lo de la Denominació d’Origen Penedès, un Xarel·lo de vinyes velles, comenta. Servit en unes copes justetes però correctes.
El segon vi que presenta és un ull de llebre, Denominació d’Origen Penedès d’un celler que va ser el primer a treballar en ecològic de la península, diu.
La cambrera ha fet una petita explicació dels vins, amena i sense atabalar, un servei molt correcte que ja m’agradaria que fos així a tot arreu. Les copes pel vi negre seria l’aspecte més negatiu del servei.
Mas sunyol
El cambrer presenta un vi blanc del Penedès, un vi fet amb muscat, macabeu i xarel·lo. Els participants el tasten i diuen que té un toc dolç, i el cuiner arrancapins diu que és dolç pel muscat. A veure Ribas: el muscat no és dolç, la malvasia no és dolça, el Gewürztraminer no és dolç, el moscatell no és dolç. Que un vi sigui dolç és degut únicament al seu contingut en sucres, no per l’aroma de la varietat (que pot fer pensar en coses dolces).
El cambrer presenta un vi negre pels segons plats, un Penedès fet amb ull de llebre i samsó amb una criança de 9 mesos en bota. Els concursants l’han trobat correcte.

El racó de sant Esteve.
Intento centrar-me sempre en el que realment importa, que és el vi, i no parlar massa dels personatges que surten a cada programa, però en aquest cas faré una excepció perquè el personatge s’ho val.
La Nàdia és la filla dels propietaris, una pobra noia que veient com ha decorat el restaurant, el problema no és que hagi vist moltes pel·lícules, el problema és que no n’ha entès cap. Una noia sense cap criteri estètic, ni decoratiu ni d’imatge personal, d’aspecte deixat, derrotada de la vida, exhibidora d’una indigència moral total i mancada absolutament de cap mínim coneixement gastronòmic que no vagi més enllà (i amb dificultats) de reconèixer una etiqueta d’una marca coneguda. Una noia incapaç de qualsevol gest de generositat, inepte per reconèixer ni valorar cap mostra de talent d’altri. Una noia que els seus pares l’han hagut d’autocol·locar d’ajudant de cambrer perquè és impossible que trobi feina de res més que no sigui pul·lular entre les taules. Una noia que no distingeix un arròs de peix d’un arròs de muntanya, ni un pastís industrial d’un de casolà, ni un vi d’una cervesa ni un got d’una copa. Fins i tot els seus contrincants van quedar esgarrifats del baix perfil gastronòmic de la Nàdia, o dit d’una manera més planera i directe, que no en tenia ni puta idea, vaja.
Una noia que l’hora de votar va fer gala de la seva maldat, de la seva mala baba, del seu cervell espatllat, votant amb les puntuacions més baixes que mai s’han vist al programa perquè va arribar a creure’s en algun moment que podia guanyar el concurs puntuant malament a la resta. Una noia que si tingués un mínim de respecte per la raça humana ja hauríem tancat el restaurant, i si la població Catalana tingués una mica de seny ja li hauria incinerat el local. Hem de donar gràcies ( i el miracle Montserratí deu ser aquest) que ningú hagi pres mal menjan-t’hi.
Però no ens desviem del tema, anem al servei del vi del restaurant. Com que la Nàdia és incapaç d’articular dues frases seguides amb mínima intel·ligibilitat, ni té l’habilitat mínima per destapar una ampolla amb suro, es va posar al costat d’una altra persona que va fer el servei del vi, i ella es va limitar a posar plats, i he de dir que ho va fer molt bé aconseguint no tombar cap copa de la taula.
El primer vi proposat va ser un vi jove blanc del Penedès, fet amb Chardonnay, xarel·lo i Sauvignon Blanc, servit en unes copes infectes.
El segon vi, servit en unes copes immundes, va ser un negre fet amb garnatxa i carinyena, un vi del 2018, un Montsant segons el cambrer. Un vi que va passar com el burro de Vitòria, sense pena ni glòria.

La flor de sal
Trobem unes bones neveres de vins a la sala, amb vins ben climatitzats encara que hi ha prestatges amb vins exposats a temperatura ambient.
El primer vi va ser un blanc Denominació d’Origen Catalunya fet amb 4 varietats, amb un xarel·lo molt ben parit (diu el cambrer), Chardonnay, garnatxa blanca i macabeu.
El segon vi va ser un negre de la Denominació d’Origen Priorat, fet amb garnatxa negre, carinyena i un % molt petit de raïm blanc. Servit en unes copes dignes, va ser un vi que va agradat molt. Menys a la Nàdia és clar.

En resum, el servei del vi ha estat correcte a tots els establiments menys al Racó de Sant Esteve, que espero i desitjo que aquest any els hi toqui el Gordo de Navidad i puguin tancar d’una vegada i així deixin de turmentar als incauts que hi entren sense saber on es fiquen. Resarem a la Mare de Déu de Montserrat perquè així sigui.

Bones festes!

Article publicat a la revista Cupatges
Enllaç al programa joc de cartes
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/joc-de-cartes/el-millor-restaurant-amb-historia-al-montserrati/video/6133335/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Ves al contingut