«Joc de cartes» i els vins blancs de samsó i de ‘xarol·la’

Joc de cartes TV3 Xavier Bassa i Valls

Imatge il·lustrativa

Joc de Cartes TV3
Hola aficionats.
Doncs aquesta setmana toca la millor gastronomia d’entrepans a Barcelona ciutat. El fet que facis entrepans, no vol dir que hagi d’estar renyit amb un bon servei de vi. Els entrepans potser van més associats a aquelles begudes “llupolitzades” de cereals fermentats, però si els entrepans són de qualitat ‘mariden’ perfectament amb bons vins.
Aviso que en aquesta edició hem descobert el personatge més detestable de Catalunya, per sobre fins i tot de l’odiat Dani de Cervelló. 
 

La Menuda by Solà

 
La propietària diu que ha seleccionat un vi blanc, Denominació d’Origen Empordà, 100% macabeu. Un vi que agrada als concursants i que el troben refrescant. El vi s’ha servit com no, en una copa de batalla de vidre pyrex.
El segon vi que diu que ha seleccionat expressament pels segons que s’han demanat, és un vi blanc, Denominació d’Origen Terra Alta, un “criança” fet amb samsó. 
Serveixen però un vi negre, de Samsó. Surt la propietària i demana excuses… però a la seva manera. Es comença a intuir el personatge que veurem més endavant.
El vi, però, ha agradat als concursants, tot que s’ha servit fred de nevera com si fos un blanc.
 

Sants es crema

El primer vi que proposa el cambrer és un blanc Denominació d’Origen Terra Alta fet amb garnatxa, que diu que fresquet surt molt bo. El vi ha agradat als concursants. Copes dignes. El segon vi suggerit, és un Denominació d’Origen Montsant, un vi que segons el cambrer portaria garnatxa tinta, carinyena i shiraz. Els concursants comenten que es nota la fusta i que per menjar carn està molt bé.
Sants es crema, abans de ser una “entrepaneria” era un restaurant on es menjava també molt bé, i en aquest cas el servei de vins va ser correcte.
 

Narciso

El primer vi que suggereix la propietària és un vi blanc Denominació d’Origen Pla de Bages, un vi sec i afruitat, ens diu. Servit en copes de batalla, amb la càpsula de l’ampolla mal tallada que tocava al vi en servir-se. Els participants el troben afruitat.
El segon vi presentat, una Denominació d’Origen Terra Alta fet 100% amb garnatxa peluda. En encetar l’ampolla, el llevataps li cau a terra, i posteriorment se li trenca el tap de suro (que no passa res!) segurament, perquè el llevataps no és bo, i la posició d’obrir una ampolla sobre una taula massa alta no és gens còmode, la posició és forçada i aquestes poden passar.
El vi ha agradat, l’han trobat fresc, lleuger i agradable.

Cal Marius 449

El primer vi presentat pel cambrer és un vi Denominació d’Origen Penedès, fresquet en boca i de varietat “Xarol·la”. Li tornen a preguntar la varietat i confirma que és “Xarol·la”. Mentre jo ja estava amb una notable erecció produïda en pensar que podria tastar una varietat nova i buscant la localització de l’establiment a Google, l’arrencapins li diu que potser es refereix al xarel·lo, no? I el cambrer li diu que si, que xarel·lo. Vaja…
Pel que fa a l’obertura de l’ampolla en la meva vida havia vist a una persona mostrar tantes dificultats per treure un suro. Càpsula mal tallada, obertura a l’aire sense recolzar l’ampolla, va tenir tanta feina per obrir-la que fins i tot van haver de fer un descans a la filmació. Finalment, quan tasten el vi, per la cara que mostren els participants, el troben infecte, adequat únicament per prendre barrejat amb un refresc, comenten.
El segon vi presentat és un vi Denominació d’Origen Priorat, fet de garnatxa negra i carinyena diu el cambrer, i del mateix embotellador que el primer vi.
El cambrer també ha tingut moltíssimes dificultats per obrir l’ampolla. Tot i ser d’un nivell similar que l’anterior, els concursants diuen que prefereixen aquest abans que el vi blanc d’abans, tot i que el troben molt fort.
 
I ara sí, a no ser que la setmana vinent hi hagi un concursant que ho pugui superar, puc dir sense risc d’equivocar-me que la Pilar Rodriguez propietària de la Menuda és el personatge execrable de l’any, el més detestable. Una persona que ha anat puntuar a la baixa a tothom, intentant d’aquesta manera quedar per davant dels altres, de manera mesquina, roïna, conscientment anant a fer mal únicament busquen el benefici propi, amb mala llet, amb mala folla, buscant defectes on no n’hi havia, mostrant-se maleducada i “faltona”. Durant tot el programa es va mostrar desagradable, poc respectuosa i intransigent amb la resta, saltant a la defensiva contra qualsevol comentari que no fos del seu gust. Una persona el que al meu poble en diem una malxinada de manual i que en privat en diem d’una altra manera, menys políticament correcte.
He de dir que la resta de participants van ser educats, van emetre puntuacions amb honestedat, i com que el restaurant de la Pilar va ser el primer, i en aquell moment no s’intuïa la baixesa del personatge, va rebre unes puntuacions que la van deixar en primer lloc. Gràcies a Déu, podem donar-ne gràcies a Déu, el cuiner ‘arrancapins’ valent-se del seu vot de qualitat va poder capgirar el marcador i donar com a merescut guanyador el Sants es crema. Sort.
Perquè si no s’hauria cremat una altra cosa.
Per cert, si penseu que les meves cròniques tenen mala llet, escolteu amb atenció les sintonies que posen durant el programa per il·lustrar les escenes. El muntador d’àudio és absolutament meravellós! Si algú me’l presenta, li pago un dinar. Un dinar com cal.
Au, bon Nadal.

Article publicat a la revista cupatges

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Ves al contingut