El condicionament de l’etiqueta

aa+fmri image

Pel que fa a l’estudi del cervell, a principis de la dècada dels 90, arribà una tecnologia que suposà una revolució; el fMRI (Imatge per ressonància magnètica funcional).

En utilitzar una zona del cervell, n’augmenta el flux de sang que la rega. Per tant, mesurant aquestes variacions de pressió sanguínia mentre es realitza una acció determinada, se sap quina zona del nostre cervell és la responsable d’una capacitat cognitiva determinada.
Això va obrir les portes a les disciplines emergents com ara la neuroeconomia, que analitzava la nostra presa de decisions, o el neuromàrqueting que investigava el comportament del consumidor.   
cascos eegep braincap fmri

A una universitat Californiana, fa uns anys es va fer un estudi en el camp de la recerca en neurociència cognitiva, on s’analitzà l’estrat més biològic dels nostres pensaments i la nostra conducta. L’estudi consistia a introduir uns quants voluntaris en un escàner cerebral, i van fer-los tastar dos vins diferents. Tots dos eren vins monovarietals de Cabernet Sauvignon, però un valia 90 dòlars i l’altre 5 dòlars. Els participants coneixien el preu de cada vi abans de tastar-lo, i quan l’hi van preguntar quin dels dos els havia agradat més, la immensa majoria va contestar que el vi car. No es tractava solament d’un judici racional a posteriori. L’escàner cerebral va confirmar més activitat a la zona del plaer quan els voluntaris prenien el vi car.

La gràcia de l’estudi és que els científics havien bescanviat les etiquetes del vi.
Conclusió: conèixer el preu del vi no només et condiciona de manera subjectiva, sinó que la sensació física de satisfacció que experimentes al teu cervell també és considerablement més gran. 
Condicionament de l’etiqueta  
Per això, sempre que tastem vins, tant professionalment o com per hedonisme,  entre sumilleres i aficionats al vi, tastem les ampolles amb l’ampolla tapada ( a cegues), ja que, vulguem o no, una etiqueta que posi Lidl o que posi Vega Sicilia, massa sovint et condiciona.
Font: El lladre de cervells, Pere Estupinyà, la Magrana. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content