La cullereta del Gintònic

En l’anterior entrada parlava del despreniment del CO₂ en un CAVA, però això evidentment és aplicable a totes les begudes carbonatades.
A partir del 2007 es va posar de moda una beguda, que ha arrasat a tots els locals de la península Ibérica, tant a España com a Catalunya: el Gintònic.
Si els controls d’alcoholèmia, l’aplicació del carnet per punts i la llei antitabac, van acabar amb les copes de sobretaula als restaurants, gràcies al gintònic, aquests han pogut millorar una mica la facturació amb aquests combinats. Un restaurador em va donar la seva hipòtesi del perquè aquest combinat s’ha posat tan de moda: em deia que havia observat que quan una parella hi anava a sopar, al final de l’àpat, l’home demanava una copa (whisky, ron, armanyac, calvados…) i se la prenia sol, mentre la seva acompanyant s’ho mirava, situació incòmoda que, moltes vegades feia que l’home, per no beure sol, no demanés cap copa. En canvi, ara, en demanar un gintònic, fins i tot la dona l’acompanya prenent-ne un altre. Resultat: la facturació per copes ha pujat, i el gintònic triomfa. Fa cinc anys, teníem al mercat una quinzena de ginebres, i ara en trobem més de 192 de diferents. I amb tantes ginebres diferents, tanta moda, tanta tendència, la gent ha començat a fer preparacions, decoracions, i invents.
gintonic+CO2+imperial
Hi ha el vici, d’utilitzar una cullereta de cocteleria anomenada cullereta imperial – una cullera que s’utilitza per a remenar els còctels – com a vareta per a servir la tònica al vas del gintònic: s’aboca la tònica a sobre el mànec de la cullereta, i aquesta cau lliscant avall cap a la copa. Quan vaig preguntar el perquè es feia això, em van dir que era per mantenir el CO₂ de la tònica, i evitar que es perdés en fer el gintònic. Em va semblar absurd i totalment equivocat. efecte+coanda
Recordo que en els meus anys de laborant químic, les ampolles de reactius que no tenien cap sistema de dosificació per abocar, usàvem una vareta de vidre per a poder abocar-les a les mescles a preparar. Això se’n diu fer ús de l’efecte Coanda, que és la propietat que té un fluid (líquid o gasós) de veure’s atret per una superfície en la seva trajectòria, adaptant-s’hi.
Si això ho fem amb una aigua tònica, hem de considerar algunes coses: la llei de Henry, ens diu que “quan es manté constant la temperatura, la quantitat de gas que és dissolt en un líquid és proporcional a la pressió exercida pel gas sobre el líquid”. Si la temperatura augmenta, el CO₂ es desprèn amb més facilitat. Després també hem de tenir en compte tots aquells aspectes que afavorien la nucleació: totes aquelles ratllades, porus, impureses, brutícia, que pugui tenir la cullereta, faran que es produeixi un despreniment de CO₂.
gin tonic+comcal
Per tant, podem afirmar que si utilitzem la cullereta imperial per a afegir la tònica, estarem perdent el carbònic propi de la tònica, contràriament al que alguns expliquen, que no té cap base fonamentada.
Si volem preparar un gintònic de forma adequada, servirem sempre la tònica freda, i l’abocarem delicadament a sobre d’un dels glaçons de la copa, i d’aquesta forma mantindrem les propietats de l’aigua tònica, que amb el seu CO₂ ens realça la frescor del combinat i ens aixeca la part aromàtica de la ginebra usada.

Si voleu fer un taller de gintònics, aquí us ho organitzem.

           
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content