Gramona, canvi de paradigma

Avui a l’hotel Palace de Barcelona, un centenar de professionals del vi, hem pogut gaudir d’un tast d’escumosos, organitzat per la casa Gramona.
L’acte, que ha estat dirigit per en Xavier Gramona, ha començat amb una breu explicació de la història de Cava Gramona, on ens ha parlat dels vins i les varietats que han tingut tradicionalment, i els estudis i provatures que han pogut anar fent a llarg dels anys, i les conclusions que n’han obtingut. Ens comenta que el celler ha fet un gir cap al terrer, aplicant una viticultura biodinàmica (últimament, com tothom), intentant intervenir el mínim, i en cas de fer-ho, fent-ho amb el màxim respecte a l’entorn.  
Ens comenta que estudis recents (universitat de Dijon), han demostrat que els caves que han envellit amb tap corona o amb tap de suro, presenten nivells d’oxidació similars durant els  cinc primers anys de criança, però sí que es troben diferències significatives a partir dels cinc anys, i les ampolles tapades amb tap corona, presenten una oxidació major, que un cop degorjades, farà que la seva vida en l’ampolla sigui molt més curta que no pas les ampolles tapades amb suro.
Segons Xavier Gramona, el canvi de paradigma que ens proposa es aquest; si fins ara se’ns havia dit que els caves no podien envellir gaire, i que un cop degollats s’havien de consumir ràpidament, ara, podem trobar al mercat, caves amb més de 10 anys d’envelliment, o caves degollats fa anys, que encara es mostren vius i frescos en boca, amb certa oxidació, però amb un CO₂ integrat, i encara amb recorregut.
Si tenim una vinya sana, un sòl viu, treballem amb varietats menys oxidatives, com el Xarel·lo, i es fan criances més llargues (tapades amb suro), podem aconseguir productes amb un millor potencial de guarda.
Una cosa que també afavoreix això, és la gemmació dels llevats, que s’ha vist que és podem gemar fins a una vintena de vegades, provocant cada una d’aquestes, una cicatriu a la membrana del llevat. Aquestes cicatrius (riques en polisacàrids, com quitines i taumatines), necessitem molt més temps per a dissoldre’s que la resta de la membrana del llevat, i això sols s’assoleix amb criances molt llargues. La dissolució d’aquests polisacàrids en el líquid, assoleix un escumós més cremós, untuós i més complex aromàticament.
S’ha fet un tast a cegues de 13 escumosos, en dues tandes, on hem hagut de dir, quina mostra de cada sèrie ens agradava més. En el meu cas la mostra que més m’ha agradat de la primera sèrie ha estat la mostra 4, per la seva frescor i netedat en nas, un carbònic agradable en boca, viu, làctic i potser de perfil més jove que en la resta de la sèrie.
De la segona sèrie la mostra que més m’ha agradat ha estat la mostra 10 per la seva profunditat aromàtica, records marins, làctics, cremós i voluminós en boca, i longitud.
Les mostres pitjor valorades, no cal que les comenti, però han estat una sorpresa desagradable per a tots.  
Al final ens han dit quins productes s’amagaven darrere cada referència tastada:

Si voleu aprendre’n més, aquí us ho podem arreglar.

gramona,+canvi+de+paradigma+1

Mostra 1    Moet Chandon Brut Imperial
Mostra 2    Gramona Imperial Brut G.Rrva
Mostra 3    Veuve Clicquot Yellow Label
Mostra 4    Bollinger Spécial cuvée
Mostra 5    Gramona III lustros B.Nature G.R 2005
Mostra 6    Louis Roederer Cristal 2005
gramona,+canvi+de+paradigma+2

Mostra 7    Don Perignon 2003

Mostra 8    Celler Batlle Brut G.R. 2002
Mostra 9    Enoteca Gramona Brut G.R. 2000
Mostra 10 Krug Grande Cuvée
Mostra 11 Enoteca Gramona B.Nature G.R. 2000
Mostra 12 La Gran Dame 1998
Mostra 13 Celler Batlle Brut GR1999
En resum, una jornada de tast molt interessant, on hem pogut veure que els caves ben elaborats, poden tenir coses a dir, davant de bons Champagnes.
Només cal que ens ho creguem, i que els valorem.
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Ves al contingut