4 suggeriments per no fer «el cunyat» en matèria de vins

1200 1640691120tast

1200 1640691120tast

Per celebrar que ja no és obligatòria la mascareta i ara que ja teniu vocabulari per a fer el mec quan aneu pels puestos, cal que tingueu present algunes frases que no són veritat, o com a mínim, molt matisables.  

 
El vi blanc és pel peix
Fals.
Tots heu sentit aquesta frase alguna vegada. Sovint és dita per gent amb una cultura gastronòmica molt, humil, per dir-ho respectuosament. Sense voler aprofundir massa en el tema ni buscar maridatges per afinitat, per contrast, regionals, tradicionals, costumistes, acadèmics o moleculars, la manera més planera d’entendre el binomi menjar-vi seria aplicar la regla de la potència:  

  • Plat contundent necessita un vi contundent.
  • Plat delicat necessita un vi delicat. 

D’aquesta manera un element no es menja l’altre, es busca un equilibri. Per exemple: una sardina a la brasa amb all i julivert, és un plat potent tant de gust com d’aroma, i un vi blanc s’hi quedaria curt; en aquest cas un vi negre jove a temperatura fresca (10-12ºC) seria una bona opció. Un marmitako pot acompanyar bé a un vi negre criat. I així trobaríem uns quants exemples.
 

576 1650537011iStock 92245365


El vi negre es per la carn
Fals.
A vegades podem llegir en alguna contraetiqueta d’una ampolla de vi “ideal per a pastes i carns blanques”. Imagineu una carn (blanca) de pollastre; la mateixa carn la podem fer a la planxa amb raget d’oli, a l’ast, a la brasa, amb all i julivert, al forn amb patates, a la cassola amb bolets, a la taronja, al curri…
Per tant, tenim la mateixa carn que en funció de la seva preparació/salsa requerirà cada una d’elles d’un vi diferent, tant blancs aromàtics i blancs amb fusta, com negres joves i negres potents, i com escumosos joves o llargues reserves.    
 
El vi rosat és per les pizzes i amanides.
Fals.
Sovint el vi rosat ha estat percebut com a un vi menor, un vi per a gastronomia senzilla. Al nostre país tenim vins rosats magnífics, rosats contundents i rosats delicats; rosats joves i rosats amb envelliment. De la mateixa manera tenim multitud de pizzes diferents, des de lleugeres per a gent vegana desganada fins a pizzes contundents per a gent normal amb gana, i les podrem acompanyar de blancs, rosats, negres i escumosos.
I pels tatuats, barbuts o que viuen al barri de Gràcia, amb cervesa.
Pel que fa a les amanides, en una entrevista a instagram live, el sumiller Xavier Ayala parlava del seu llibre Cuaderno practico de maridaje (RBA Editores), i comentava que les amanides es podien maridar amb vins naturals, ja que les puntes de volàtil d’aquests vins hi podien quedar bé.
L’Ayala és un catxondo.
 

576 1650537031iStock 95252617


El vi blanc fred i el vi negre a temperatura ambient “del tiempo”
Moltes vegades hem sentit això. En el cas del vi blanc podria ser correcte però sense passar-se (entre 8-12º), i en el cas del vi negre, actualment és una afirmació sense sentit.
La frase ens ve per la influència francesa de prendre el vi chambré, és a dir a temperatura de l’habitació. Però és clar, aquest costum era al segle XVII, quan vivien als Châteaux, amb terres de marbre, sostres a cinc metres d’alçada i sense calefacció; és a dir, eren cases molt fredes durant tot l’any, i especialment a l’hivern. I sí que el vi se servia a temperatura de l’habitació, 14-15ºC.
En l’actualitat, amb les calefaccions de què disposem, un vi a temperatura de l’habitació, estaria a 22ºC i això, més que Chambré, seria caldé, doncs s’assemblaria a un brou.
La temperatura ideal de consum d’un vi negre, la situem al voltant dels 15ºC, on podrem apreciar-ne tota la frescor i l’expressió aromàtica.
 
Després hi ha qui diu allò de què el vi blanc és pel peix i el vi negre per les persones. És la clàssica frase que diu el cunyat que es pensa, a més a més, que fa gràcia, i com tots sabem, el cunyat no fa MAI gràcia. Per tant, en la mesura del possible, allunya’t sempre d’aquesta mena de persones.
Finalment, el vi es per a gaudir-lo (sobretot en companyia!)  i si vosaltres gaudiu d’uns calamars maridats d’un vi negre del Priorat, doncs endavant.
  
Au, a obrir ampolles. Els nostres vinyaters us ho agrairan.


article publicat a la revista cupatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Ves al contingut